Imprimir

Entrevista amb Sixte Cambra, president de CILSA i del Port de Barcelona

23/09/2015
Font:Cilsa

Sixte Cambra

Sixte Cambra, un dels principals responsables del gran desenvolupament del Port de Barcelona en els últims anys, explica la situació actual en la que es troba aquest motor econòmic, quins són els seus objectius a curt, mig i llarg termini i quin paper juga la ZAL en aquest camí.

El Port de Barcelona ha actuat històricament com un dels principals indicadors de l’economia del país. Com han evolucionat els seus tràfics durant el primer semestre del 2015?

Ens trobem en un moment de creixement, que es va iniciar el 2013, tant en l’economia en general com en els nostres tràfics estratègics i, el que és molt important, en les exportacions.

Durant els sis primers mesos de 2015 hem assolit un tràfic total de 23,2 milions de tones de mercaderies, amb un increment del 3% respecte al mateix període de l’any anterior. El tràfic de contenidors s’ha situat en 940.253 TEU (+6%).

Cal destacar el creixement dels contenidors d’exportació, que han arribat als 307.468 TEU (10%). En termes absoluts, significa que entre gener i juny el Port ha exportat més de 6 milions de tones de mercaderies, fruit de l’esforç del teixit productiu del nostre entorn per obrir-se a l’exterior. També han tingut un creixement significatiu els contenidors d’importació, amb 239.128 TEU (12%), un resultat que es relaciona amb la reactivació del consum intern i de l’activitat productiva.

Els automòbils, un dels tràfics estratègics del Port, ha experimentat una evolució molt positiva, amb prop de 451.000 unitats transportades (16%). També en aquest cas el comerç exterior ha dinamitzat els resultats: els automòbils d’importació han crescut un 48% (88.000 unitats) i els d’exportació un 2%, (234.740 unitats). Durant el primer semestre del 2015 hem superat els registres precrisi i les previsions indiquen que enguany batrem el rècord històric de vehicles del Port, tot superant les 801.000 unitats transportades el 2007.

Les autopistes del mar amb Itàlia i el Nord d’Àfrica també han augmentat un 18% fins al juny, amb 68.619 UTI transportades. Aquest resultat es una aportació del Port a la sostenibilitat –econòmica i mediambiental- del transport a Catalunya i Europa: en els darrers 6 mesos les línies regulars de short sea shipping des de Barcelona han desviat més de 68.000 camions de les carreteres al mode marítim.

Entre el conjunt de tràfics, també vull destacar els passatgers. Més de 1,4 milions de persones (+4%) han passat pel Port en aquest període, de les quals 428.026 han viatjat a bord de ferris de línia regular i més d’un milió de passatgers han estat creueristes (+6%). Entre aquests darrers, els passatgers de turnaround (els que inicien i finalitzen itinerari) han crescut a un ritme més elevat (+10%).

Quines són les actuacions en marxa al Port de Barcelona?

Tenim en marxa inversions públiques per un valor de 56,8 milions d’euros. Les obres més destacades són l’ampliació de la terminal BEST, les actuacions al moll Álvarez de la Campa prèvies a la futura terminal de potasses que hi construirà ICL, la vialitat del nus Sud i el pas elevat del vial Prat a la zona de l’ampliació i el nou accés ferroviari.

També és destacable el volum d’inversions privades, en desenvolupament o planificades, per al 2015, que sumen 278 milions d’euros. Les més rellevants són la fase 2 de BEST, la nova terminal d’ICL, la Marina Vela, la Terminal E de creuers i el trasllat de la terminal polivalent Port Nou.

La construcció de la futura Terminal E al moll Adossat, en la qual Carnival, el primer operador de creuers del món, invertirà uns 30 milions d’euros, és especialment rellevant atès que corrobora l’aposta que aquesta indústria ha realitzat històricament per Barcelona. El projecte sumarà 11.500 metres quadrats de superfície construïda, la qual cosa la convertirà en la terminal de creuers més gran d’Europa.

A més de les infraestructures, en quins àmbits està creixent el Port?

El Port de Barcelona ha finalitzat les principals infraestructures de l'ampliació, que han de permetre doblar la seva superfície fins a les 1.300 hectàrees de terreny. Avui podem afirmar que comptem amb un enclavament equipat i dimensionat per a les necessitats futures.

El nostre objectiu ara és atreure més volum de càrrega, ja que disposem de major capacitat i millors infraestructures per a totes les nostres línies de negoci. Per aconseguir-ho, treballem en diferents fronts.

Al foreland (mercats llunyans) volem captar noves línies que aportin major volum de negoci i que al seu torn ens permetin incrementar l'oferta als nostres clients.

Al hinterland, la nostra àrea d'influència, seguim enfortint la nostra presència i connectivitat. La xarxa de terminals interiors (Madrid, Saragossa, Tolosa de Llenguadoc, Perpinyà, etc.) i els serveis ferroviaris regulars amb península Ibèrica i Europa són una eina eficaç per a ampliar els mercats interiors i incrementar la nostra quota de mercat. En aquest sentit, ens hem marcat l'objectiu d'aconseguir una quota ferroviària del 20% a mitjà termini. El projecte d’autopista ferroviària, amb una terminal de ferroutage a l’antiga llera del Llobregat i serveis regulars al nord de França i Europa que es va presentar el passat mes de juliol, amb previsió que es posi en servei el 2019, serà una eina més del Port per incrementar la seva oferta ferroviària.

En el mateix sentit, el Port de Barcelona ha fet una aposta ferma pel short sea shipping com a model de transport sostenible i competitiu per a connectar amb els seus mercats potencials de la conca mediterrània. Aquests serveis comporten substancials millores per a les empreses logístiques, és econòmicament més rendible que la carretera i representa una substancial millora mediambiental respecte al mode terrestre. Barcelona és avui l'únic port de l'Estat amb línies de short sea shipping estables, consolidades i de qualitat, tant amb Itàlia (Gènova, Civitavecchia, Livorno, Savona i Porto Torres) com amb el nord d'Àfrica (Tànger i Tunísia).

El Port també realitza una constant tasca de promoció. La presència a fires i congressos professionals arreu del món i la participació en els esdeveniments organitzats a Barcelona, com la Supply Chain Logistics o el SIL, són eines eficaces per a donar a conèixer internacionalment la qualitat dels serveis que s’ofereixen.

Les missions comercials s’alineen en aquest paper que desenvolupa el Port de facilitador del comerç exterior de les empreses del nostre país. En aquest sentit, i amb l’objectiu de donar continuïtat a l’aposta realitzada en els darrers anys pel mercat d’Amèrica Llatina, el Port organitza una missió empresarial multisectorial a Xile, que es desenvoluparà del 14 al 19 de novembre a la capital, Santiago, i a Valparaíso, un dels grans ports del país.

Quina posició ocupa actualment el Port de Barcelona a Europa i al món?

El Port ha realitzat aquests darrers anys un esforç molt important per situar-se entre els principals ports d'Europa en eficiència, qualitat i serveis. Aquest esforç està donant els seus fruits, com ho demostra, per exemple, el guardó atorgat recentment per The Journal of Commerce (JOC), que reconeix a Barcelona com el tercer port europeu que més ha millorat la seva productivitat en 2013.

La productivitat, la capacitat d'una terminal i d'un port per carregar i descarregar els vaixells portacontenidors -comptabilitzada per moviment de TEU per hora-, s'ha convertit en un factor cada cop més valorat per les navilieres a l’hora d’escollir el port on operar.

Aquest increment de la productivitat s'ha aconseguit gràcies al treball comú de tots els implicats: navilieres, terminals, estibadors, terminals, Autoritat Portuària, etc. Cal destacar especialment les inversions realitzades per les terminals de contenidors: TCB i BEST, en instal·lacions, maquinària i equips de manipulació de càrrega, així com la seva aposta per millorar les seves operatives.

L'orientació al client i l'eficiència de gestió són les eines que hem escollit per diferenciar-nos en un context cada vegada més competitiu i complex. En aquest sentit, l'actual Pla de Qualitat, el Port de Barcelona Efficiency Network, que integra un programa de compromisos aprovat gràcies a la col·laboració dels diferents actors de la Comunitat Portuària, és valorat molt positivament pels nostres clients.

El Port de Barcelona ha posat en marxa el III Pla Estratègic. Quines fites ha marcat pels propers anys?

El III Pla Estratègic és fruit d’un llarg procés de reflexió en el qual han participat tots els actors implicats en el negoci portuari a Barcelona. Els canvis dels darrer anys en el comerç marítim internacional, amb una forta competència entre armadors, ports i serveis logístics, estan donant un nou protagonisme a la Mediterrània, especialment pels tràfics entre Àsia i Europa. Considerant aquest escenari, el nou Pla Estratègic del Port de Barcelona per al període 2015-2020 planteja com a objectiu "convertir-se en el principal centre de distribució euroregional a la Mediterrània en competència amb els ports del nord d'Europa".

En l'horitzó de 2020 aquest objectiu estratègic s'haurà d'haver materialitzat en metes concretes, com aconseguir 70 milions de tones de càrrega o 3 milions de contenidors. Perquè això sigui possible caldrà també que el 50% de la càrrega contenitzada manipulada tingui origen o destí fora de Catalunya (enfront del 25% actual) i, per tant, que l'àrea d'influència del Port ampliï el seu radi geogràfic més enllà dels 600 km i arribi fins als 1.200 km. En definitiva, un dels plantejaments bàsics del pla és que la càrrega s'ha de captar i distribuir més enllà dels límits actuals. Per aconseguir-ho, cal competir amb els ports del nord d'Europa, per on encara es canalitza prop del 70% del comerç marítim amb Àsia.

Per consolidar-nos com el principal pol logístic del Mediterrani hem de tenir molt present que avui la competència es produeix entre cadenes logístiques més que entre empreses. En conseqüència, hem de ser capaços de proporcionar al nostres clients cadenes d'aprovisionament, porta a porta, diferenciades i adaptades a les seves necessitats. Per a un desplegament d'aquest tipus és necessari un marc de col·laboració entre tots els agents participants en les cadenes: terminals, navilieres, operadors de transport i de serveis portuaris, transitaris i administracions públiques.

Quin paper juga la ZAL Port de Barcelona en aquest objectiu?

La ZAL és una de les bases de l’oferta del Port de Barcelona. Va ser la primera plataforma logística intermodal establerta dins un port a l’Estat espanyol, un model d’èxit que ha estat copiat per ports d’arreu que ha fet que el terme ZAL s’hagi convertit en un genèric.

La vocació logística del Port de Barcelona està molt arrelada. Assumim un paper actiu en la logística amb l’objectiu de consolidar-nos com a pol logístic de primera magnitud i amb el convenciment que aquesta activitat contribueix a generar riquesa i llocs de treball i a diversificar l'economia.

D'altra banda, la competitivitat del teixit industrial al qual dóna servei un port depèn en gran mesura del seu sector logístic. Això es relaciona directament amb la nostra missió, que és contribuir a la internacionalització dels nostres clients i crear valor per a la societat.

Però a més, per tal de créixer, el Port ha d’arribar a disposar d’una oferta logística més eficient, atractiva i competitiva que la existent i que la dels competidors. Tornant al III Pla Estratègic, el seu segon eix bàsic, el de la competitivitat, planteja que consolidar-se com a principal port logístic de la Mediterrània exigeix tenir present que actualment la competència es produeix entre cadenes logístiques més que entre empreses i que per tant s’ha d’oferir cadenes a mida de les necessitats del client. Això farà necessari l’establiment d’aliances entre els diferents actors de la cadena de subministrament i una oferta d’infraestructures i serveis logístics completa i de qualitat.

La ZAL juga un paper evident en aquest objectiu, tant pel que fa a l’atracció de fabricants com d’operadors logístics, que hi troben una ubicació competitiva que respon a les seves necessitats logístiques i de distribució a Europa i a la Mediterrània.

CILSA, la societat gestora de la ZAL i de la qual el Port ostenta ara el 63% de l’accionariat, ha liderat el desenvolupament, promoció i comercialització de la zona logística del port. Avui, tant les 63 hectàrees de la ZAL Barcelona com les 143 hectàrees de la ZAL Prat es troben molt a prop del 100% d’ocupació, amb més de 130 empreses instal·lades, entre els quals hi ha els primers transitaris i operadors logístics espanyols i internacionals, així com grans multinacionals amb necessitats de distribució global.

 

tornar